L’Arxiu Municipal de Pinoso (AMPIN) és una unitat al servei de l’administració municipal i de tota la ciutadania, encarregada de la gestió del conjunt orgànic de documents de qualsevol època i suport material, produïts i rebuts per l’Ajuntament de Pinoso en l’exercici de les seues funcions, i que es conserven degudament organitzats.
Així mateix, formen part de l’Arxiu Municipal els dipòsits o donacions d’institucions o particulars d’interés per a Pinoso i que constituïxen part del nostre patrimoni documental.
La cronologia d’este conjunt orgànic de documents s’inicia en 1812, any en què Pinoso es va segregar de Monòver per primera vegada, sota l’empara de la Constitució de 1812, tot i que no serà fins a 1826 quan aconseguirà definitivament el reconeixement de Vila, per Privilegi Reial de Fernando VII.
Arxiu Municipal de Pinoso (AMPIN)
Centre Cultural El Pinós. Passeig de la Constitució, 66.
Dilluns, Dimecres y Divendres, de 09:00 h. a 14:00h.
Dimarts i dijous amb cita prèvia concertada.
Regidor: César Pérez Cascales
Història
L’Arxiu Municipal del Pinós (AMPIN) és el servei responsable de la conservació dels documents produïts per l’Ajuntament en l’exercici de les seues funcions des de 1826, encara que es conserva documentació anterior.
Des de 2008 compta amb personal tècnic encarregat de la gestió, organització, custòdia, conservació i difusió dels seus fons. Conserva la documentació de qualsevol època i suport, degudament organitzada per al seu ús en la gestió administrativa municipal, la informació a la ciutadania, la cultura i la investigació.
A més, custodia fons procedents de donacions i dipòsits de particulars, entitats i associacions, que enriquixen el patrimoni documental del municipi.
El fons principal és el del mateix Ajuntament, amb les sèries documentals pròpies de la institució, amb les seccions d’Òrgans de Govern, Secretaria i Serveis i Hisenda, que s’inicia amb documentació de 1812 referent al primer Ajuntament Constitucional. Entre els seus fons destaca el privilegi de Vila concedit per Ferran VII en 1826.
A més, custodia fons i col·leccions, com ara la de fotografies realitzades, cedides o adquirides per l’Ajuntament, o fons incorporats procedents d’organitzacions o institucions desaparegudes, com la Cambra Agrària i la Cooperativa Elèctrica del Pinós.
A estos se sumen altres documents, fons o col·leccions, per cessió o donació aportats per particulars o famílies, entre els quals destaca el de Manuel Pérez Mira, conegut popularment com Manolo “el Telegrafista”, qui dona nom a l’Arxiu Municipal des de juliol de 2022.
Al llarg de la història del municipi, els documents s’han custodiat en els edificis consistorials, situats en l’actual Plaça d’Espanya i en oficines municipals. Entre 1826 i 1841, les funcions de Casa Consistorial es van desenvolupar en el domicili particular de Bruno Blanes, el primer alcalde, i en altres cases pròximes. El primer edifici, ubicat en el mateix emplaçament que l’actual, va prestar servei fins als anys 70 del segle XX.
Amb el temps es van habilitar al soterrani dues sales com a dipòsits documentals i es va iniciar un treball d’inventari i classificació d’expedients del departament de Secretaria, proporcionant la primera ferramenta informàtica de gestió de l’Arxiu Municipal. El volum documental va fer necessari habilitar dipòsits temporals en instal·lacions com el soterrani del Teatre-Auditori Emilio Martínez Sáez o la Casa de Don Pedro, a més de les oficines municipals.
Des de 2015, el servei d’Arxiu s’ofereix al Centre Cultural El Pinós, on es disposa d’instal·lacions adequades: sala de consulta i depòsit documental amb armaris compactes, sistema d’extinció d’incendis i control de temperatura i humitat.
Coneix Manuel Pérez Mira
Manuel Pérez Mira, conegut com Manolo “el telegrafista”, va nàixer a Pinoso el 8 d’abril de 1930 i va faltar a Alacant el 3 de juliol de 2022. En agraïment a la seua dedicació a Pinoso, l’Ajuntament de Pinoso va donar el seu nom a l’Arxiu Municipal per acord plenari del 29 de juliol de 2022. Uns mesos després, el 10 de febrer de 2023, seria reconegut com a Fill Predilecte de Pinoso, a títol pòstum.
Professionalment va ser pèrit industrial, i va començar els seus estudis a Alcoi (1950-1951) i Madrid (1951-1952), encara que seria a Barcelona on finalitzaria la seua titulació com a pèrit industrial electricista (1957-1970), compaginant la seua formació amb el treball a Telègrafs. La seua trajectòria professional el va portar a exercir la docència durant una dècada a l’Escola de Formació Professional “La Mercè” de Barcelona, on impartia classes de tecnologia, física i matemàtiques.
També va treballar en les conegudes com Tres Xemeneies de Barcelona, en alta tensió, des d’on s’abastia d’electricitat la ciutat. A més, va ser tècnic d’il·luminació als estudis de Miramar de TVE. L’any 1972, després d’aprovar una oposició com a tècnic de repetidors a Alacant, es va traslladar amb la seua família a esta ciutat, on va exercir fins a la seua jubilació, en 1995.
Gran amant de Pinoso, de la història local i de les seues costums, va ser promotor de diverses iniciatives, amb una atenció especial a la Torre del Rellotge, un dels punts destacats en les visites guiades que realitzava a grups de coneguts d’Alacant, als quals mostrava també la seua gastronomia, els seus vins, la bodega familiar en la qual, a més del fondilló, els seus vins i la col·lecció etnogràfica que durant anys va reunir amb pertinences familiars i objectes quotidians i curiosos recuperats o donats per veïns i veïnes que coneixien la seua inquietud.
Va ser promotor de l’“Associació d’Amics de la Història de Pinoso” a principis dels anys 80 del segle XX, juntament amb altres pinosers com Miguel Ángel Rodenas, Cristeni i José Picó Poveda, començant a reivindicar i explicar el significat i la importància de commemorar l’aniversari del vilatge, el quadre de l’escut municipal i la torre del rellotge, i realitzant publicacions en programes de fira i festes i en la revista El Cabeço, motivant escolars i veïnat a realitzar activitats entorn d’estos icones patrimonials de la localitat. Va ser pregoner de la I Mostra del Pinós Antic, en 1997.
Juntament amb altres pinosers absents, residents a la capital de la província, va impulsar la creació de la Tertúlia Pinosera a Alacant, que es reunia habitualment per a parlar de temes referents al devenir social, polític i cultural de Pinoso, i promovia trobades anuals de pinosers absents al municipi.
Va formar part del grup de voluntaris que va iniciar, amb el suport del Consistori, el Projecte del Pro-Museu Municipal, aportant objectes, informació i documents, i buscant col·laboradors que s’hi implicaren (1999-2003).
Va ser un dels col·laboradors de l’exposició del vi que des de 2014 es pot visitar a la Casa del Marbre i del Vi.
Durant anys va tindre la inquietud i la constància d’investigar en els fons de l’Arxiu Municipal. Va llegir i extractar tots els acords de l’Ajuntament Ple dels llibres d’actes de 1813 a 1980. Les seues notes manuscrites, idees, retalls de premsa i estudis estan depositats a l’AMPIN, per la seua expressa voluntat i la de la seua filla Dulce, des de març de 2022.
Encara que podríem dir que esta és la seua major aportació als fons de l’Arxiu Municipal, en els últims anys va anar dipositant altres documents, com programes de festes patronals, de pedanies i barris, fotografies, etiquetes de vi, publicitat local, premsa, estatuts i documents, en alguns casos d’entitats locals ja desaparegudes com El Sindicat, la Cooperativa Elèctrica o l’Associació d’Amics de la Història de Pinoso.
Les seues notes han servit per als seus propis estudis, però també han resultat molt útils per a estudiants d’institut i universitaris amb els quals sempre es va mostrar disposat a col·laborar.
Moltes de les seues aportacions s’han publicat en els programes de fira i festes o en la revista El Cabeço, tant amb la seua firma com en treballs publicats per altres persones amb les quals no va dubtar a compartir la informació que havia localitzat. Es va convertir en un dels informadors més destacats sobre la història local, considerat per molts el cronista de Pinoso, encara que no va gaudir mai d’este reconeixement de manera oficial. Fins a la data, Manuel Pérez Mira, Manolo “el Telegrafista”, és l’investigador que més temps ha dedicat als fons documentals de l’AMPIN, compartint els seus coneixements amb persones properes i desconegudes, amb persones curioses i investigadores de tota mena.
Servei d’arxiu
Servei intern a l’Administració
Préstec temporal a les oficines productores i/o còpia digital de documentació custodiada a l’AMPIN.
Serveis externs a la ciutadania
La consulta de la documentació depositada a l’AMPIN s’haurà de sol·licitar a través del model normalitzat de sol·licitud de consulta, que es podrà presentar presencialment a l’oficina de Registre de l’Ajuntament o de manera telemàtica, accedint a la Seu Electrònica.
La consulta de documents es realitza presencialment i amb cita prèvia assignada per l’Arxiu Municipal o a les oficines de gestió si el motiu ho requereix.
Si les dades aportades permeten localitzar la documentació i esta no està subjecta a cap restricció legal, la consulta es farà en el moment. Si no és el cas, una vegada localitzada, es comunicarà a la persona sol·licitant.
La consulta en sala per a investigacions científiques i acadèmiques requerix l’emplenament d’un registre intern d’investigadors. Es prega concertar cita prèvia al correu electrònic archivog@pinoso.es
Assessorament a investigadors i estudiants, tant de manera presencial com a través del correu electrònic archivog@pinoso.es. La tasca d’orientació no inclou la investigació, que haurà de ser realitzada per la persona interessada.
Difusió cultural
L’AMPIN participa amb altres serveis municipals i col·labora amb institucions de diferent índole en l’organització d’activitats que ajuden a difondre els seus fons i la història de la localitat, a través dels seus documents, com ara exposicions temporals o visites guiades.
Al voltant del 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, s’ofereixen visites guiades per a donar a conéixer el servei municipal, les instal·lacions i la varietat dels seus fons documentals.
També s’atenen visites per a alumnat de centres educatius i col·lectius, prèvia sol·licitud.
Fons documentals
Quadre de classificació provisional dels fons de l’arxiu.
Condicions de reproducció
El dret d’accés comporta la possibilitat de reproducció de la documentació, sempre que no repercutisca negativament en el seu estat de conservació. L’AMPIN no disposa de servei de reprografia; no obstant això, l’investigador podrà sol·licitar la realització puntual de fotografies dels documents amb mitjans no professionals i sempre en aplicació de la legislació en matèria d’accés i de les normes internes de l’arxiu.
Condicions d’accés
Documentació de lliure accés, excepte algunes sèries documentals que contenen dades reservades o protegides segons la legislació vigent.
Instruments de descripció
L’AMPIN està en constant actualització, ja que contínuament es desenvolupen tasques de descripció, inventari i classificació, tant de documentació antiga com actual. Disposa de diverses bases de dades relacionals per a la gestió interna de l’Arxiu i de fitxers manuals que permeten la consulta dels documents, que s’organitzen seguint la proposta de quadre de classificació de la Secció d’Assessorament a Arxius Municipals de l’Arxiu de la Diputació d’Alacant.
