PEDANIA PAREDÓN

Pedània Vanesa Bonmatí García

Camí de Yecla, a 5,2 km del Pinós, El Paredón és la pedania que acomiada el territori provincial alacantí, per a endinsar-nos en la Comunitat de Múrcia.

Als peus de la Serra de Salines, a la zona nord del municipi, es troba a una altitud de 480 m. Del seu entorn podem destacar la presència de nombroses construccions rurals, senyal del pas immemorial de vies de comunicació molt diverses, com ho demostra la presència de trams de vies romanes, o els anomenats cucos, ubicats seguint la Vereda Reial de Serrans.

Arqueològicament parlant, El Paredón és molt ric en troballes. Prop del nucli més important hi ha senyals d’haver sigut triat pels ibers i els romans per a viure i desplaçar-se, com així es pot comprovar als paratges de la Muela i els Cabecicos. En el segon trobem un tram de vies de comunicació romanes, que en temps més moderns es va aprofitar com a vereda de ramat. Una altra troballa important és un molló de delimitació de propietat, amb inscripcions epigràfiques, aparegut prop de la Muela.

Com la resta de pedanies, va patir als anys 60 i 70 del segle XX una pèrdua important en el seu nombre d’habitants, arribant a tancar el conegut Casino de Taranina, local on tant s’organitzava una partida de cartes com un ball els diumenges de vesprada. Quan això va succeir, feia ja molt de temps que ja no funcionava la torre de la destil·leria, i algunes cases velles començaven a afonar-se.

En l’any 1970 vivien al Paredón 116 habitants, que tant vivien en el nucli que dona nom a la pedania, al voltant de la seua antiga ermita, com en els caserius de la Casa d’Amorós, Casa de D. Simeón, Casilla de l’Enginyer, Casa de Soler, Casa de Ramos, Casa de Tomás Agustí…

A principis dels anys 90 es va restaurar la vella ermita de què disposen els veïns del Paredón, i en 1995 es va arreglar el seu entorn, inaugurant-se un xicotet jardí darrere d’ella. Després arribaria l’enllumenat públic i l’asfalt dels camins que comuniquen els caserius que componen la pedania.

Després de l’allau festera de l’estiu del Pinós, en l’última quinzena del mes d’agost li toca el torn de tancar el cicle a esta pedania, amb unes festes que se celebren en honor a la Mare de Déu dels Dolors. Per la seua trama irregular, és molt curiós observar el trajecte de la processó, ja que els caserius que componen el grup principal estan prou separats, caminant en alguns moments entre bancals, encara que ara eixe recorregut ja es fa més còmodament després de l’arranjament dels camins.