PEDANIA LA CABALLUSA

Pedania Dámaso Martínez Lozano

A 4,6 quilòmetres del nucli urbà del Pinós trobem la Caballussa, al sud-oest del terme. Són pocs veïns, però tenen la vitalitat dels qui viuen envoltats d’un entorn lliure de soroll i amb la tranquil·litat del camp. Actualment hi viuen tot l’any quatre famílies, encara que els caps de setmana es registra una major activitat. A finals del segle XIX i principis del XX totes les cases hui abandonades es trobaven a ple rendiment, ja que els seus habitants vivien del que donava el camp, recollint cereals, raïm, oliva i altres productes típics de la zona, obtenint el necessari per a autoabastir-se i obtenir beneficis per continuar cultivant. El mateix passava amb la cria d’animals.

Per a divertir-se, en acabar la jornada de treball al camp, els veïns solien anar a ballar a altres pedanies, sempre que no hi haguera festa  a La Caballussa. Però els temps canvien, i la implantació de la indústria va provocar l’eixida de la gent de la pedania cap als nuclis urbans, i les cases i els cultius van caure en l’abandó, una situació que ara pareix que s’està invertint. L’arribada de l’electricitat i de l’aigua, sobretot, han contribuït molt que la gent torne a la seua terra, encara que siga per a passar les vacances o per a estar-hi uns dies.
Encara que cada vegada són més les cases que s’estan tornant a ocupar, o les noves construccions que s’alcen, no podem dir que siga una pedania molt poblada. A finals dels anys 80 tan sols vivien a la pedania prop de 50 persones, tant en el xicotet nucli que li dona nom a la pedania com en els caserius de la Casa de Tomaset, Casa de Mario, Casa d’Arsenia, Cases de Pastor, Casa de Casimira, Casa del Tio Camilo, Casa de Dames,…
Des de l’any 1990 disposen d’ermita, en la qual tenen guardada la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, en honor a la qual es fa festa, de la qual destaca la romeria que, de matinada el 15 d’agost, ix del Pinós cap a la pedania, i que compta amb una nombrosa participació de fidels, desafiant les calors de l’estació.
L’esforç de la jornada no és per a algunes persones molt excessiu, ja que, des que es va asfaltar el camí d’accés a la pedania, són moltes les persones que trien la carretereta de La  Caballussa per a passejar. Però per a aquells que sí que necessiten recuperar forces, en acabar la missa que segueix la romeria, s’ofereix un desdejuni popular de coca i vi.
Abans de la inauguració de l’ermita, hi hagué alguns anys que les festes de La Caballussa tancaven l’estiu, ja que es feien a finals d’agost i a finals de setembre, per no coincidir amb les del Carrer Sant Roc, tristament desaparegudes, però en els últims temps es va canviar al dia de la commemoració en el calendari de l’advocació de la patrona. Per desgràcia, com ha passat a la resta de les pedanies, el perill de sancions per la seguretat ha provocat que desapareguera del programa d’actes la popular solta de vaquetes, però la imaginació del seu veïnat ha recuperat les tradicionals curses de cintes.
Des d’alguns punts de la pedania es poden divisar unes vistes espectaculars del poble i el Cabeço.
El seu territori, a una altitud de 500 m, és recorregut pel sender de gran recorregut GR-7, que en arribar a La Caballussa deixa la Comunitat Valenciana per a entrar en la de la veïna Regió de Múrcia. El molló recorda el relleu en esta ruta senderista que comunica el sud d’Espanya amb Grècia, passant per diversos països d’Europa.