PEDANIA LEL
Pedani Perfecto Rico Cerdá
El cas d’esta pedania és molt particular. Es tracta d’un caseriu molt dispers, amb nombroses cases repartides per tot el paratge. Situat a 470 m d’altitud, es troba a quasi 6 km de la capital municipal.
Si recorrem el territori que abasta la pedania, entre bancals i pinedes anirem trobant caserius amb noms com Lel (que li dona nom), Venta de Llobregat, Casa d’Albatera, Casa de Corralo, Casa de Riquens, Casa de Dimas, Cases de Ruta,…
Potser és la que més història amaga dins de les seues entranyes. S’han trobat nombrosos vestigis arqueològics del pas per les nostres terres d’antigues civilitzacions. Així, a la Cova de les Arenes, al mateix caseriu de Lel, o a la Serra de la Centenera hi ha vestigis de l’Eneolític i de l’Edat del Bronze. A les Camarilles les restes són del món ibèric i romà, i a la Vereda dels Cabecicos trobem vies de comunicació romanes, que també tenen trams a la Serra de la Centenera, on també trobarem mostres de petroglifs. Tot això prop d’unes canteres abandonades de les quals s’extragué pedra per a construir edificis al poble. Potser algunes de les poques façanes de pedra que queden s’hagen fet a partir del material que en va eixir. Encara queden carreus a mig tallar o trencats abans de ser emportats.
Salvant l’estiu i l’època de la verema i l’ametla, la major part de les cases que la componen romanen deshabitades al llarg de l’any. En 1970 vivien a Lel 88 habitants, una xifra que ara queda molt lluny. Per a animar els seus veïns a acostar-se més a les seues cases, des de 1996 es fa festa en arribar l’estiu. En un principi, les festes es feien en honor a una imatge de Sant Josep que tenia un veí, però ara ja s’ha triat un patró, el Sagrat Cor de Jesús, commemorant-se en una sola jornada, encara que molt intensa. La imatge va ser beneïda en 1999.
Els veïns disposen, des de l’any 1998, d’un local social, en el qual poden reunir-se i realitzar activitats. És a l’esplanada d’este edifici on es duen a terme les festes. Progressivament van arribant els avanços del progrés, cosa que ha fet que els veïns disposen d’aigua, llum, bones carreteres i altres comoditats que faciliten la vida al camp.
Conten alguns veïns majors que, en acabar la Guerra Civil, els falangistes van fer una festa a Lel per a celebrar el seu triomf en la confrontació militar, i en la qual van estar presents les forces vives del poble. Eren altres èpoques. Ara la festa és més lúdica.
En el caseriu principal, fins fa poc temps, una de les cases mostrava orgullosa un escut d’armes a la façana, però unes obres de remodelació van provocar la caiguda d’un fragment d’esta peça d’interés històric, que potser siga l’única que tinguem en el terme.
